La llengua oral formal

El llenguatge oral formal es aquell en el qual les diverses situacions comunicatives que tenen característiques del oral com de l'escrit.
Trets característics de la llengua oral formal:

• Trets contextuals
• Caràcter no universal i aprenentatge escolar, no es forma espontàniament (igual que el llenguatge escrit)
• Acústica, efímera (no es pot tornar a escoltar, un text escrit el pots rellegir) i produïda en temps real
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. Comparteixen espai físic i temps, això permet reaccions i interacció amb el públic, l'escrit no pot.
• Trets textuals/discursius:
• Formal i generalment monologada
• Informativa, planificada es planifica l'estructura però pot variar una mica, ja que hi ha un grau d'espontaneïtat) de tema sovint especialitzat.
• Repetitiva (les idees clau s'han de repetir) i amb una intervenció fonamental dels llenguatges verbals.
• Trets lingüístics:
• Paper fonamental dels trets suprasegmentals, que són: to, volum o intensitat i ritme.
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.