La poesia

En literatura, la poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, tradicionalment mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble. És enquadrable com una «modalitat textual» –és a dir, com si fos un tipus de text–.També es diu poesia d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc. Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària. Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic.

Comunicador en xarxa

Fases del treball:

• Fase 1. Formació de grups: 
• Laura Blas
• Carla Giménez
• Laura Coca
• Laura Anglada
  

Identitat i territori

Objectius:
• Expressar en un temps de 8-10 minuts màxim un tema relacionat amb el territori i la identitat que convenci el públic.
• Posar de manifest els coneixements sobre comunicació oral, escrita i digital.

La descripció

Descriure és explicar, de manera detallada i ordenada, com són les persones, els llocs, els objectes i sentiments. La descripció serveix sobretot per ambientar l'acció i crear una atmosfera que faci més creïbles els fets que es narren. Moltes vegades, les descripcions contribueixen a aturar l'acció i preparar l'escenari dels fets que segueixen. (http://es.wikipedia.org/wiki/Descripci%C3%B3n)

Per a més informació.

Models:

• Cançons 
• El gripau blau, Ara va de bo

• Jenifer, Els catarres

• Poesia visual
• Joan Brossa
• Poesia
• Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
• Novel·la
• El carrer estret, Josep Pla
• Assaig
• Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
• Conte
• Abiyoyo, Xesco Boix
• Vídeo
• Summercat, Estrella Damm

La composició del text

Cal entendre l'escriptura com un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final d'un escrit.

La llengua oral formal

El llenguatge oral formal es aquell en el qual les diverses situacions comunicatives que tenen característiques del oral com de l'escrit.
Trets característics de la llengua oral formal:

• Trets contextuals
• Caràcter no universal i aprenentatge escolar, no es forma espontàniament (igual que el llenguatge escrit)
• Acústica, efímera (no es pot tornar a escoltar, un text escrit el pots rellegir) i produïda en temps real
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. Comparteixen espai físic i temps, això permet reaccions i interacció amb el públic, l'escrit no pot.
• Trets textuals/discursius:
• Formal i generalment monologada
• Informativa, planificada es planifica l'estructura però pot variar una mica, ja que hi ha un grau d'espontaneïtat) de tema sovint especialitzat.
• Repetitiva (les idees clau s'han de repetir) i amb una intervenció fonamental dels llenguatges verbals.
• Trets lingüístics:
• Paper fonamental dels trets suprasegmentals, que són: to, volum o intensitat i ritme.
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.

Booktrailer

Què és un Trailer de llibre?

Un booktrailer és un petit vídeo publicitari que presenta un llibre, de manera que capti l’interès del lector. Aquesta promoció es fa habitualment a través de les xarxes socials. (Jordi Simón, http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2014/09/traile-de-llibre-book-trailer.html?q=met%C3%A0fores)

Llibre del booktrailer:

Bon comunicador

Per a parlar bé en públic s'ha de ser un bon comunicador, després de la lectura de Com parlar bé en públic (Rubio, J. i Puigpelat, F. (2010) Com parlar bé en públic (1ª ed.) Barcelona: Edicions 62, la butxaca) a classe vam redactar un decàleg de com havia de ser un bon comunicador:

1. Ser breu, clar, precís i concís.
2. Mostrar naturalitat i improvisar la mida justa.
3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.
5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació, actitud i somriure.
6. Controlar els nervis, respiració, silencis i pauses.
7. Dominar la llengua: registres, varietats i llengua escrita.
8. Suports audiovisuals: creativitat i diversitat de mitjans, però sense abusar-ne.
9. Feedback (retoalimentació) i humor: vivències personals, anècdotes i exemples.
10. Estructurar el discurs, ser reiteratiu i relacionar la introducció amb la conclusió.

Al segle XXI destaquem els comunicadors orals, la majoria sób clars i això els fa ser comunicadors eficaços.
D'un comunicador eficaç valorem el domini de la llengua i del contingut, així com també la manera d'expressar-se i que els missatges siguin clars, directes, expressius i que hi hagi assertivitat.
Elements que es destaquen d'un comunicador: humor i divertit.
El que fa un comunicador diferent dels altres és la seva personalitat en la manera d'enfocar els problemes.
Per millorar en la comunicació hem de millorar la llengua d'ús i els elements extralingüístics (expressió corporal, volum, veu, valorar el nostre tarannà, etc.).

Un bon comunicador seria Maties Prats, ja que és educat, culte, expressiu, agradable i sap com transmetre les idees.

El llenguatge i les llengües

Anem a veure les definicions del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) de comunicació, llenguatge i llengua.

-Comunicació: acció de comunicar-se dues o més persones o coses entre elles, l'una amb l'altra.

-Llengua: sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació.

-Llenguatge: facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit.

Però anem a aprofundir una mica més els coneixements amb el següent esquema:

*Informació extreta del text: TUSON, J. (1984). Lingüística: 3.El lenguaje y las lenguas. Barcelona: Barcanova (p.45-50)