La poesia

En literatura, la poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, tradicionalment mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble. És enquadrable com una «modalitat textual» –és a dir, com si fos un tipus de text–.També es diu poesia d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc. Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària. Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic.

Sense especificitat temàtica, la poesia moderna es defineix per la seva capacitat de síntesi i d'associació. La seva principal eina és la metàfora, és a dir, l'expressió que conté implícita una comparació entre termes que naturalment se suggereixen uns als altres, o entre els que el poeta troba subtils afinitats. Alguns autors moderns han diferenciat metàfora d'imatge, paraules que la retòrica

tradicional emparenta. Per aquests autors, la imatge és la construcció d'una nova realitat semàntica mitjançant significats que en conjunt suggereixen un sentit unívoc i alhora diferent i estrany. El recull de diferents poemes o poesies s'anomena poemari. El Dia Internacional de la Poesia és el 21 de març. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Poesia)





Una de les poesies recitades per la professora és la següent: "Els cent llenguatges dels infants"

L'infant

és fet de cent.

L'infant té

cent llengües

cent mans

cent pensaments

cent maneres de pensar

de jugar i de parlar

cent sempre cent

formes d'escoltar

de sorprendre's d'estimar

cent alegries

per cantar i comprendre

cent mons

per descobrir

per inventar

cent mons

per somiar.

L'infant té

cent llengües

(i encara cent cent cent)

però li'n roben noranta-nou.

L'escola i la cultura

li separen el cap del cos.

Li diuen:

que pensi sense mans

que actuï sense cap

que escolti i no parli

que comprengui sense joia

que estimi i se sorprengui

només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:

que descobreixi el món que ja existeix

i de cent li'n roben noranta-nou.

Li diuen:

que el joc i la feina

la realitat i la fantasia

la ciència i la imaginació

el cel i la terra

la raó i el somni

són coses que no van plegades.

Li diuen en suma

que el cent no existeix.

L'infant diu:

però el cent existeix.

Loris Malaguzzi

Poema que vaig escollir per recitar: "L'hivern"

Ja arriba l'hivern!

Tot ell va vestit 

de neu i de glaç,

de boira i de nit.

Asseca les flors

i el fred fa venir;

el nas m'ha pintat, 

de color de vi.

Jo em poso l'abric

i vaig ben tapat:

no vull esternuts

no vull constipats.

Bofill,F.;Puig,A.;Serrat,F.

Embarbussament:

Una gallina xica, tica, mica,

camacurta i ballarica,

va tenir sis fills xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.

Si la gallina no hagués estat

xica, tica, mica,

camacurta i ballarica,

els sis fills no haurien estat

xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.