Bon comunicador

Per a parlar bé en públic s'ha de ser un bon comunicador, després de la lectura de Com parlar bé en públic (Rubio, J. i Puigpelat, F. (2010) Com parlar bé en públic (1ª ed.) Barcelona: Edicions 62, la butxaca) a classe vam redactar un decàleg de com havia de ser un bon comunicador:

1. Ser breu, clar, precís i concís.
2. Mostrar naturalitat i improvisar la mida justa.
3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.
5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació, actitud i somriure.
6. Controlar els nervis, respiració, silencis i pauses.
7. Dominar la llengua: registres, varietats i llengua escrita.
8. Suports audiovisuals: creativitat i diversitat de mitjans, però sense abusar-ne.
9. Feedback (retoalimentació) i humor: vivències personals, anècdotes i exemples.
10. Estructurar el discurs, ser reiteratiu i relacionar la introducció amb la conclusió.

Al segle XXI destaquem els comunicadors orals, la majoria sób clars i això els fa ser comunicadors eficaços.
D'un comunicador eficaç valorem el domini de la llengua i del contingut, així com també la manera d'expressar-se i que els missatges siguin clars, directes, expressius i que hi hagi assertivitat.
Elements que es destaquen d'un comunicador: humor i divertit.
El que fa un comunicador diferent dels altres és la seva personalitat en la manera d'enfocar els problemes.
Per millorar en la comunicació hem de millorar la llengua d'ús i els elements extralingüístics (expressió corporal, volum, veu, valorar el nostre tarannà, etc.).

Un bon comunicador seria Maties Prats, ja que és educat, culte, expressiu, agradable i sap com transmetre les idees.